El creixement econòmic experimentat per Catalunya al segle XVIII, gràcies al comerç i a les primeres activitats industrials, va comportar un increment de la població i la construcció de cases de nova planta. La fabricació dels mobles que havien d’omplir els diferents racons d’aquests nous habitatges és un exemple de la creativitat i el bon nivell assolit pels artesans de la fusta arreu del país. Com a objecte pràctic d’ús quotidià, però també com a símbol d’estatus social, els mobles del segle XVIII mostren de manera diàfana el tarannà d’aquella societat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Piera, doctora en Història de l’Art i cofundadora de l’Associació per a l’Estudi del Moble.