La peroba rosa és un dels arbres de fusta més importants comercialment del Brasil, amb usos que van des de l'utilitari fins a l'escala decididament superior. És una opció popular per a la torneria i s'utilitza en mobles i armaris a tots els preus, des de dissenys senzills fins a dissenys de gamma alta. La fusta pot produir belles figures, i sovint es talla en xapa decorativa.
També coneguda com a pal rosa, peroba roja, amarelo i amargoso, per citar-ne algunes, l'espècie s'ha comparat amb el faig europeu i el roure americà i comparteix molts dels mateixos usos, encara que per l'àmplia variació de força no se sol considerar candidata a aplicacions de flexió de vapor.
Tot i ser anomenat també pal rosa, els veritables pals de rosa pertanyen al gener Dalbergia, i malgrat la similitud de les seves característiques macroscòpiques, tenen diferent estructura i són identificables entre si amb un anàlisi anatòmic de les fustes.
Notes històriques
NOTA-AQUESTA REFERÈNCIA ÉS PER ALS ANOMENATS PALS DE ROSA DEL GENER DALBERGIA:
Palissandre i palosanto són sinònimes. Palissandre ve de la paraula francesa palissandre, que és com es coneix al país veí a les fustes del gènere dalbergia sp. Palosanto és la forma castellana. Palo Rosa pertany a la mateixa família només que n'és una variació.Totes les classes de palissandre pertanyen al gènere " Dalbergia ", i és de la mateixa família de les lleguminoses com el laburn i la robina. Les espècies de dalbergia que es comercialitzaven amb el nom de palissandre es desenvolupaven a Amèrica del sud i del centre, a l'Àfrica, India, Birmània i Tailàndia. Són fustes denses resistents i dures, i tenen un color bru fosc o bru vermellós.En el cas que ens pertoca, hem de recordar que es tracta d'una espècie totalment diferent a la Dalbergia tot i que les seves característiques macroscòpiques i el seu nom puguin prestar-se a confusió.
El palissandre rosa o pal de rosa s'importà des de sud-americà, en concret des de Brasil i Hondures, ja des del segle XVI. Tanmateix, el seu ús es començà a popularitzar en les marqueteries de plumeados (català?) del segle XVIII franceses, les quals es van estendre per la resta de països. D’altra banda, també es realitzen marqueteries amb motius romboidals i polilobulats a mesura que avança el segle XVIII cap al neoclassicisme.
A partir de la segona meitat del segle XVIII fou un dels moments de major esplendor de l'ebenisteria a Espanya. Durant els regnats de Carles III i Carles IV la importació de fustes fines i exòtiques va ser molt rellevant així com la producció de mobiliari amb marqueteries fines als Tallers Reals d'ebenisteria. Entre les fustes presents en les acurades marqueteries trobem, entre altres el pal de rosa, el pal de violeta, el limoncillo (català?), fusta d'arbres fruiters, etc.
A Catalunya i a Espanya, durant la segona meitat del segle XIX hi ha una constant mirada als estils del passat, concretament al rococó francès Luis XV. En aquestes interpretacions els artesans utilitzaven bones fustes exòtiques importades com en el cas del palissandre rosa, per realitzar petites aplicacions i marqueteries.
El palissandre rosa, juntament amb el pal de violeta conegut també com a palissandre de Brasil, varen tenir un gran protagonisme en la transició francesa del barroc al rococó entrat el segle XVIII. A diferència de l'estil predecessor, el rococó buscava una gamma cromàtica amb l'objectiu d'aconseguir una harmonia de colors més que el contrast impactant del barroc. Aquesta harmonia l'assoliren recobrint el moble amb xapes de fustes exòtiques de tonalitats agraciades com el palissandre rosa o el violeta, combinada amb fustes clares com el boix sobre estructures de roure en la majoria dels casos.
En el cas d'Anglaterra l'ús del palissandre rosa es comença a emprar a partir del 1800.
Itàlia, gràcies al port de Nàpols, un dels més importants de la península, té accés a fustes exòtiques com el palissandre rosa o el pal de violeta que permeten als seus artesans decorar el mobiliari del segle XVIII amb marqueteries exquisides. És en els mobles d’alcova, despatxos i tocadors on els ebenistes llueixen les seves tècniques amb peces que es diferencien de la resta de producció mediterrània.
Durant el Modernisme Català el pal de rosa també va tenir certa presència en les marqueteries, sobretot Mainar en destaca les del moblista i dissenyador Gaspar Homar.
Definicions
Nom científic
Aspidosperma polyneuron
Nom comú
Pal rosa (Cat), Palo rosa (Es), Peroba rosa (En), Palo Rosa (Fr)
Família
Apocynaceae
Procedència
Nord-est de l'Argentina, el Brasil, el Paraguai
Distribució geogràfica
De Colòmbia al Paraguai i l’Argentina
Color
El color de la fusta del cor va del groc al vermell rosat, de vegades amb ratlles més fosques de porpra o marró. La fusta de l’albeca, de grisa a groga, no es desmarca bruscament de la fusta del cor. El color tendeix a enfosquir-se amb l'edat.
Fibra
Generalment recta o lleugerament irregular o entrellaçada.
Gra
Fi i uniforme.
Duresa
1,670 lbf (7,450 N) al test de Janka.
Densitat
Semipesant, té un pes específic al voltant dels 755 kg/m3 (forta i resistent ).
Durabilitat
Classificada com a duradora pel que fa a la resistència a la desintegració, encara que susceptible a l'atac de tèrmits.
Impregnabilitat
Sense dades.
Usos
Xapa, mobles, ebenisteria, construcció general (dins del rang natural), terres, talles i objectes tornejats.
Preu/disponibilitat
La peroba rosa és cada vegada més escàs. Els preus haurien d'estar en el rang mitjà-alt per a una fusta dura tropical importada.
Propietats tecnològiques
● serradura - fàcil (amb desgast freqüent d’eines)
● xapes - sí
● mecanitzat - fàcil
● encolat - fàcil
● acabat - fàcil
● clavat i cargolat - fàcil La peroba rosa ha estat denunciada com a sensibilitzadora. Normalment, les reaccions més comunes simplement inclouen irritació ocular, cutània i respiratòria, així com nàusees i símptomes similars a l'asma. Generalment, la fusta verda provoca les reaccions més pronunciades, mentre que la fusta seca perd gran part de la toxicitat.
