Viena 1900 – Vida quotidiana. Obra d’art total

El MAK presenta una exposició dedicada a la Viena de 1900, centrada en la vida quotidiana i el disseny d’una època clau en la configuració de la modernitat. Comissariada per Markus Schinwald, la mostra defuig un recorregut estrictament cronològic per posar el focus en les idees i en el diàleg entre arquitectura, pintura i arts aplicades, articulades al voltant del concepte d’«obra d’art total» (Gesamtkunstwerk).

El museu conserva una de les col·leccions més importants dedicades a la Wiener Werkstätte i a la Deutscher Werkbund, que van marcar el disseny i l’estètica vienesa.

Construït el 1898 per l’arquitecte Joseph Maria Olbrich, el Pavelló de la Secessió és el manifest arquitectònic del moviment de la Secessió Vienesa i un dels símbols de la modernitat europea. Concebut com a espai d’exposicions per als artistes que volien trencar amb l’academicisme, l’edifici sintetitza els ideals d’innovació i llibertat creativa que defineixen el canvi de segle, resumits en la inscripció de la façana: «A cada època el seu art. A l’art, la seva llibertat.»

La visita permet analitzar de prop una arquitectura que anticipa el disseny modern, on arquitectura, pintura, escultura i arts aplicades es conceben com una unitat. A l’interior es conserva el monumental Fris de Beethoven, de Gustav Klimt, una de les obres més representatives del modernisme vienès i una fita fonamental en la història de l’art europeu.

El Hofmobiliendepot conserva la Col·lecció de Mobiliari Imperial, amb més de 165.000 peces que recorren més de tres segles de cultura del moble. Fundat el 1747 per Maria Teresa de Habsburg com a dipòsit per als mobles de la cort, aquest guardamobles imperial és una de les col·leccions de mobiliari més importants del món.

El recorregut abasta des del mobiliari imperial i el Biedermeier fins a l’historicisme, el modernisme vienès i el disseny contemporani. La visita permet descobrir com el mobiliari es traslladava amb la cort entre les residències imperials, estudiar de prop l’evolució de l’interior domèstic i la seva transició cap a la modernitat, incloent-hi peces vinculades a artistes com Otto Wagner i Josef Hoffmann.

El Belvedere Superior, construït com a residència d’estiu del príncep Eugeni de Savoia, és una de les grans obres del barroc vienès. Els seus salons i espais cerimonials, concebuts per a impressionar i representar el poder de la cort, formen part d’un conjunt arquitectònic que s’obre als jardins del Belvedere.

Acull una de les col·leccions més importants d’art austríac, amb obres de Gustav Klimt, Egon Schiele i Oskar Kokoschka. Entre les peces més emblemàtiques hi ha El petó de Klimt, obra mestra de la Secessió Vienesa, on l’or, la decoració ornamental i les formes simbòliques creen una imatge icònica de l’art de principis del segle XX.

Entendrem l’evolució de l’art austríac des de la tradició del segle XIX fins a les avantguardes i la ruptura amb els models artístics anteriors.

La Villa Otto Wagner, obra residencial d’aquest arquitecte clau en la transició cap a l’arquitectura moderna, és un espai on arquitectura i art es fonen de manera excepcional. Permet analitzar l’evolució de Wagner, des de l’eclecticisme fins a la racionalitat estructural, i mostra la influència de la Secessió Vienesa en pintura, disseny i mobiliari.

Salvada de la decadència per Ernst Fuchs el 1972, la villa va ser restaurada segons els ideals de Wagner, amb interiors plens de mobiliari, elements decoratius i papers pintats únics dissenyats pel mateix Fuchs. Les sales exposen dibuixos, pintures monumentals, escultures i mobles que reflecteixen l’esperit de renovació artística del segle XX, transformant la casa en un museu vivent on cada sala narra l’art com a obra de vida total i la continuïtat del llegat artístic vienès.

El Palais Liechtenstein acull una col·lecció privada de gran nivell, amb obres de Rubens, van Dyck, Raffael, Rembrandt i molts altres mestres, així com porcelanes, bronzes i mobiliari excepcional com el Badminton Cabinet, considerat el moble més valuós del món.

Passejar pel palau permet descobrir estances palatines d’elegància aristocràtica, amb tapissos i objectes de col·leccionisme que conjuguen art, història i arquitectura en un marc familiar i refinat. La visita és ideal per a qui vulgui entendre la relació entre poder, estètica i col·leccionisme al llarg dels segles i gaudir d’una experiència completa que combina patrimoni, art i arquitectura.

Construida entre 1933 y 1934 por el arquitecto Hans Glas para el matrimonio de médicos Anna y Philipp Rezek, la Casa Rezek es un destacat exemple de l’arquitectura moderna vienesa. Situada en una posición elevada, la casa destaca por les seves línies depurades, grans finestrals, àmplies terrasses i una estructura de formigó armat que recorda la construcció naval i els sanatoris de l’època.

El projecte combina funcionalitat i confort amb solucions innovadores per al seu moment, com la calefacció central, un muntaplats elèctric i il·luminació indirecta. També destaca el jardí, dissenyat com una prolongació de l’arquitectura i integrat en la topografia del terreny. Declarada monument històric el 2010, la casa va ser restaurada posteriorment respectant el seu valor arquitectònic.

Construïda al segle XVIII sota el mandat de l’emperador Carles VI, la Biblioteca Nacional Austríaca és un dels grans exemples d’arquitectura barroca de Viena. Va ser concebuda originalment com a biblioteca de la cort i el seu espai principal és la impressionant Sala Imperial (Prunksaal), de més de 70 metres de llargada.

La sala conserva més de 200.000 llibres impresos entre els segles XVI i XIX, a més de la col·lecció de 15.000 volums del príncep Eugeni de Savoia. El conjunt destaca també per les prestatgeries de fusta, les escultures de marbre, els frescos i una important col·lecció de globus terraqüis.

Construït entre 1927 i 1930 per l’arquitecte Karl Ehn, el Karl-Marx-Hof és un dels exemples més destacats de l’habitatge social de la Viena Roja. El complex, amb més de 1.300 habitatges, va ser concebut com una autèntica ciutat dins la ciutat, amb amplis patis i serveis comunitaris com escoles bressol, consultoris, biblioteca i bugaderies.

La visita permet conèixer de prop aquest model d’arquitectura social i descobrir alguns dels espais originals que encara es conserven, com la bugaderia comunitària. El conjunt també va tenir un paper destacat durant l’aixecament de febrer de 1934, fet que reforça la seva importància en la història social i política de la Viena d’entreguerres.